La mostra subratllava la manera amb què Andy Warhol (Pittsburgh, 1928 – Nova York, 1987) capta el culte a la mercaderia sorgit de les invencions industrials del segle XIX. Sempre atent a l’avenç tècnic i industrial, Warhol va fer servir tota mena de tècniques i de màquines, des de la serigrafia fins a la gravadora de vídeo, amb patrons productius que ell mateix va definir com a “propis d’una cadena de muntatge”.
Aquest art mecànic, aparentment impersonal, nega cínicament tota càrrega espiritual intencionada. El silenci nihilista de Warhol és, de fet, un dels factors que donen altura poètica al seu treball. Al costat d’una selecció d’assajos escrits per teòrics de la seva obra, l’exposició inclou una selecció de retrats de l’artista, fets per fotògrafs com Alberto Schommer, Richard Avedon o Robert Mapplethorpe.
