Flowers by Bornay – A Robe for Justa: Ànima endins

“Aquesta túnica està feta en honor a ella i a totes les altres dones que lluiten pel dret a ajudar, a dirigir, i governar les seves comunitats. Lluitaren per la implementació dels drets fonamentals de les seves famílies, incloent el salari mínim, la jornada laboral de vuit hores, la prohibició del treball infantil, el descans escaient i les vacances. El preu d’aquesta lluita fou alt i inclogué l’empresonament.” – Rebecca Lyne

A Robe for Justa: Ànima endins de Rebecca Lyne

El llegat de Justa Goicoechea i Mayayo i els arquetipus que encarnà, recorre el passat fins al present. Per mitjà de mites i llegendes, les narratives del teixit del destí, els drets i la identitat sovint s’entrellacen a la vida de les dones. Setze dones, vuit de cadascuna de les cultures pisana i eleana en guerra teixiren una túnica per a Hera (la deessa grega de les dones, el matrimoni i el part) i negociaren entre ambdues els termes de pau i cooperació. Aquest treball col·laboratiu es repetí després cada quatre anys per fermar els seus acords.

En una altre història, Atenea (la deessa grega de la saviesa i la guerra) reptà l’Aracne (una teixidora mortal) a un concurs de teixit. Atenea teixí escenes que representaven els deus castigant els humans que es consideraven iguals als deus i cometien arrogància. Aracne creà escenes en les quals els deus abusaven dels humans. Enutjada, Atenea transformà Aracne en aranya, condemnant-la a teixir per tota l’eternitat.

La vida de Justa té traces d’ambdues narratives arquetípiques. Com tantes altres dones, fou una teixidora de destins, de vides, una creadora de realitat. Teixir i ésser, entrellaçats. Fou fonamental per torna a teixir una nova narrativa per a les dones i la seva comunitat.

CONTEXT HISTÒRIC

Molts veïns recorden que l’edifici que ara allotja Flowers by Bornay fou anteriorment un centre de jardineria anomenat L’Hivernacle. si fem un viatge direcció al passat, alguns recordaran que abans de l’Hivernacle aquest edifici fou abandonat i estava infestat de rates en finalitzar la producció coma fàbrica de plàstics. Són pocs els qui recorden quan es va fer servir com a fàbrica d’armes i encara menys quan , durant les dècades de 1920 i 1930 allotjava una fàbrica tèxtil anomenada la Fàbrica de tints i aprestos Minguell, SA, que com el seu nom indica fabricava tints i acabats tèxtils.

Aquests van ser anys turbulents, amb constants enfrontaments violents entre la patronal i els representants sindicals (parlo més del tema del pistolerisme aquí). De fet, tenim evidències fotogràfiques d’una explosió el 1933 on una bomba col·locada a la sala de transformadors va esclatar i prendre foc a l’edifici. Es parla de què l’explosió fou tan gran que va malmetre la façana de la casa de l’altre costat del carrer. Un any després d’aquest incident, el propietari de la fàbrica fou assassinat a trets al carrer del Tenor Masini.

Al llarg d’aquests anys, una jova Justa Goicoechea i Mayayo (1896-1973) va treballar en les màquines. Originària de Saragossa, va aprendre català pel seu compte i es va involucrar políticament amb ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), amb l’inici del vot femení, esdevenint la primera consellera de la història de l’Hospitalet durant les eleccions del 1934. Per la seva militància en aquest partit, fou empresonada a la presó de dones de les Corts durant el règim franquista, posant fi així a la seva carrera política.

Font textos: Josep Vall i Segura memoriaesquerra.cat, Memòria de Sants, Viquipèdia
Font imatges de l’arxiu: Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)

DESCOBREIX LES OBRES ONLINE A TRAVÉS D’UNA RUTA EN EL TEU DISPOSITIU
Per a més informació sobre les altres obres d’art que participen en l’exposició, veure Exposicions relacionades