Joan Miró. La realitat absoluta. París, 1920–1945

La realitat absoluta explora un període fonamental de la seva trajectòria: el que va del 1920 —data del seu primer viatge a París— fins l’any 1945, caracteritzat per la seva constant ebullició d’idees, que van del realisme màgic inicial a un vocabulari personal de signes constel·lats o flotants sobre fons ambigus. En aquesta evolució es fa evident l’atracció que l’art prehistòric —incloses pintures rupestres, petròglifs i estatuetes— va exercir a Miró, que propugnava tornar a les albors de l’art amb la intenció de recuperar el sentit espiritual originari.

La Fundació Suñol col·labora en aquesta exposició a través del préstec de l’obra:

Joan Miró. Peinture, 1926

Web de l’exposició: Joan Miró. La realitat absoluta. París, 1920–1945