Metafísiques de la fragilitat. De l’avantguarda a l’art conceptual

L’escultura pobra és una línia de treball recurrent durant el segle XX amb una menor preocupació per la “forma” que pel “concepte” i la seva evolució ha conduït a la seva desmaterialització. L’exposició recull la figura d’Antoni Tàpies fins a la dissolució de l’escultura com a disciplina específica en els paràmetres de l’arte povera i el conceptual. La cronologia de les obres recupera l’evolució històrica de la desmaterialització de l’objecte artístic en la generació d’artistes dels anys 70, més integrats dins les opcions conceptuals, i els seguidors d’aquesta via durant els anys 80 i 90 del segle xx. Hi participen 18 artistes de quatre generacions diferents, representats amb la presència de 63 obres que il·lustren el pas de l’evolució de l’escultura des de la fragilitat i pobresa dels materials fins a arribar a la idea: Leandre Cristòfol, Moisès Villèlia, Antoni Tàpies, Antoni Llena, Pere Noguera, Benet Rossell, Benet Ferrer, Àngels Ribé, Jordi Pablo, Jaume Xifra, Ricardo Calero, Pep Duran, Jordi Colomer, Ramon Guillén-Balmes, Joan Rom, Marga Ximénez, Aureli Ruiz i Xavier Déu.

La Fundació Suñol col·labora en aquesta exposició a través del préstec de dues obres:

Pep Duran, Paisatge trobat, 1990-1991

Ramon Guillén Balmes, Model d’ús núm. 5, 1992