Moisès Villèlia nasqué el 1928 a Barcelona, tot i que es trasllada a Mataró el 1942, ja que el seu pare fou nombrat director d’una fàbrica de mobles, poc després aquest obriria el seu propi taller. De la mà del seu pare aprèn la talla en fusta arribant a treballar en el presbiteri de la basílica de Santa Maria de Mataró així com de tota la talla de la capella de Santa Anna. A la dècada dels anys cinquanta, l’artista entra en contacte amb els cercles d’avantguarda a Catalunya, entrant a formar part del grup d’artistes Club 49 a través de la seva amistat amb Joan Prats. El 1954 marcà un abans i un després en el seu treball, ja que realitza la seva primera exposició individual al Museu Municipal de Mataró alhora que trenca amb la figuració fundant el grup Art Actual, defensor d’un art transgressor i d’avantguarda.

A partir d’aquest moment exposà amb certa regularitat de manera individual, sobretot a diversos espais de Barcelona al llarg dels 60, alhora que alterna el seu treball artístic amb el disseny industrial i el teatre. Les seves obres comencen a abandonar la fusta per passar al fibrociment, el formigó, els metalls o el polièster entre d’altres. A finals d’aquesta dècada es traslladà a Paris gràcies a una beca de l’Institut Francès, i posteriorment a Argentina i Ecuador. En tornar, el 1972, s’instal·là al Pirineu gironí, on treballa a través del bambú, material en que s’inicià a la seva estança a Ecuador.

Els 70 i 80 segueixen aquesta línia intermitent d’exposicions, destacant l’antològica que li dedicà la Fundació Joan Miró el 1983 i posteriorment el Centre d’Art Contemporani de Girona el 1990. Durant aquesta època configura una sèrie d’obres en forma de teles d’aranya, abordant la juxtaposició de materials humils i propers a la natura, com el bambú o la ceràmica. En les seves escultures es produeix una simbiosi entre la naturalesa en estat salvatge i aquella que ha estat dominada per l’home, traçant formes orgàniques en l’aire que es projecten en l’espai.

En l’actualitat podem trobar la seva obra en grans museus com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, el Museo ARTIUM o l’Institut Valencià d’Art Modern a l’Estat espanyol, així com arreu del món a les col·leccions de l’Albright-Knox Art Gallery de Buffalo o el Wilhelm Lehmbruck Museum de Duisburg.