Susana Solano neix a Barcelona el 1946, on estudia Belles Arts i entra en contacte amb el món de l’art a través de la pintura. Llicenciada el 1976, inicia un breu recorregut pictòric que acaba per portar-la fins a l’escultura a principis dels 80, registre que utilitzarà en el seu treball fins a l’actualitat. Aquest acostuma a relacionar-se amb el postminimalisme, així com altres escultors de l’Estat espanyol de renom com Juli González, Jorge Oteiza o Eduardo Chillida. El ferro o el vímet són habituals en la seva obra, tot i que també ha treballat a través del forjat industrial, sempre amb una clara intenció d’explorar la relació entre l’espai i l’artista.

Solano crea espais simbòlics de formes abstractes, tot inspirant-se en la naturalesa, en l’entorn, en la memòria; i que ens indueix a observar-les i a prendre-hi part. Partint d’experiències pròpies, planteja interrogants al voltant de l’ésser humà i de la relació d’aquest amb el seu hàbitat. Trobem arquitectures com cavitats, receptacles, dipòsits o turons que exploren els marges entre allò que es veu i allò que queda ocult. És en aquest context que el concepte d’epidermis adquireix tot el sentit, ja que la cobertura és part fonamental de les obres, perquè fa de contenidor i aparador d’un nucli menys visible d’igual o major significació.

Pel que fa al seu recorregut expositiu, s’inicia el 1980 a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró mitjançant una mostra individual. És a partir d’aquí que la seva obra comença a ser visible arreu d’Europa, a espais de gran importància com la Serpentine Gallery a Londres, el CAPC-Musée d’Art Contemporain de Bordeaux a Burdeos o a la Documenta 8 a Kassel. A més a més, a finals del 80 també arriba als Estats Units a través d’espais com Hirshhorn Museum and Sculpture Garden de l’Smithsonian Institution a Washington D. C. o la Donald Young Gallery a Chicago. Destaca, entre d’altres, la retrospectiva sobre el seu treball organitzada el 1992 al Palacio Velázquez del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía a Madrid, que posteriorment itinera a Grenoble, Londres i Malmö.

Actualment podem trobar obres de Solano als museus i col·leccions més destacats del món, des del The Utsu-Kushi-Ga-Hara Open Air Museum a Tòquio, passant pel Stedelijk Museum d’Àmsterdam, fins al MoMA de Nova York. A més, ha rebut importants premis com el Premi Nacional d’Arts Plàstiques el 1988 o el Premi Tomás Francisco Prieto de la Real Casa de la Moneda el 2011, entre d’altres.