L’obra de Carlos Pazos s’emmarca dins els límits entre l’art pop i l’art conceptual. Primer, amb un període d’autoexploració de la figura artista-estrella, mitjançant la fotografia, amb Voy a hacer de mí una estrella, a la segona meitat dels setanta. Després, amb els seus objectes-souvenir, que comencen a predominar des de 1980. Aquestes peces, obtingudes a partir de l’assemblatge i acoblament d’objectes trobats, compten amb elements literaris i narratius, enginyosos i irònics, dels quals els títols són la mostra més clara. Així, acaben constituint un univers molt personal que, tot i la seva aparent opacitat, remeten a sentiments de nostàlgia i melangia, ja siguin donats per un cert caràcter autobiogràfic, o bé per incorporar icones del món de la infància. En aquest sentit pot ubicar-se l’obra Parole, parole, de la Fundació Suñol. Un altre àmbit d’actuació de Pazos ha estat el cinema, com a actor i, durant la darrera dècada, com a realitzador.
Llistat d’obres
Parole parole , 1991
Parole parole , 1991
Diàlegs de la mirada
Una selecció d’obres de la Col·lecció Josep Suñol amb l’objectiu d’incidir en la importància de la mirada en...
Signes i escriptures
Col·lecció Josep Suñol
Exposició col·lectiva que reuneix quaranta-dues obres dels fons de la Col·lecció Josep Suñol realitzades entre 1972 i...
1970 – 2001
Col·lecció Josep Suñol
Obres d’art conceptual, minimal i arte povera que contenen una càrrega de forta radicalitat en els seus plantejaments, contrastant dràsticament amb actituds...
Recorreguts
Diàlegs de la mirada
EL QUE SAPS / EL QUE SENTS / EL QUE PERCEPS: tres itineraris de l'exposició Diàlegs de la...
Publicacions de la Fundació Suñol relacionades
