«En certa forma soc com un astrònom de l’art».

Pablo Palazuelo

Pablo Palazuelo és una de les figures clau de l’art espanyol de la segona meitat del segle xx. Va cursar estudis d’arquitectura, però a partir de 1939 es va dedicar plenament a l’art. Durant la dècada dels cinquanta i seixanta va viure a París, on va establir vincles estrets i duradors amb la galeria Maeght, una de les més importants del moment. El seu treball destaca per una concepció heterodoxa i personal de l’abstracció geomètrica, que es relaciona amb corrents de pensament esotèrics i filosofies orientals i també amb disciplines com ara les matemàtiques, la física i el pensament científic. A Coro II s’hi observa una de les seves cerques constants: anar més enllà de la combinació de formes elementals de la geometria, com ara el quadrat, el cercle i el triangle, en pro d’una línia més alliberada i orgànica que no vol crear formes noves sinó revelar les preexistents a la natura. A Espanya la seva obra es va conèixer de manera tardana, però finalment va obtenir els principals guardons, com ara el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, el 1999, i el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques, el 2004.