Abans de ser artista, va ser aviador a la Primera Guerra Mundial, fet que va canalitzar en la seva pintura posteriorment. Va passar la seva infància a Roma, on es va involucrar en el moviment de resistència italià el 1943. El 1945 es va mudar a Florència i es va llicenciar en ciències polítiques. Després de la guerra va començar a pintar i produir obres gràfiques que estaven molt influenciades per les teories neoconstructivistes de Max Bill. El 1950 es va mudar al Brasil i es va dedicar a les arts aplicades.

La seva tècnica pictòrica consisteix en una pinzellada dinàmica. Les seves temàtiques es mouen dins de les patides batalles aèries, reflectint una exploració de la forma i el color. Adrenalina i introspecció, són termes que captura a les seves produccions en les quals es palpa la tensió entre la fugacitat de la vida i l’ombra de la mortalitat.

La Col·lecció Suñol Soler conserva una obra única de l’artista titulada, Più inutile (1958). Aquesta va ser exposada a l’exposició col·lectiva de la Fundació titulada ‘Itàlia: Els sis sentits’ (2015-16).