Escultor i ceramista espanyol influent a la dècada dels setanta. Nascut a La Bisbal de l’Empordà, localitat amb una llarga tradició al camp de la ceràmica popular i industrial. Va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona. Als ’70 inicia la seva carrera artística incorporant objectes domèstics i elements del paisatge amb un plantejament estètic, cosa que el va acostar a l’art povera. A la mateixa dècada, es corona com a pioner en el fet de guardar els seus treballs en fotocòpies i divulgar així la idea d’arxiu com a ready-made, a partir de fotografies i films trobats.

Les vostres obres ens mostren un diàleg entre l’artista i l’artesà, són un viatge cap a l’essència de les coses a través d’un procés experimental. Destaca per reinventar les possibilitats expressives del fang atorgant-li noves propietats de caràcter metafòric. En relació amb aquest material ha creat el terme “enfangada”, procés artístic que consisteix a revestir de fang un conjunt d’objectes o una superfície i observar després el procés d’assecatge. Sens dubte, la seva pràctica artística es fonamenta en el procés, en la desconstrucció i la fragmentació.

La Col·lecció Suñol Soler conserva dues de les seves obres. Una instal·lació Fe203 (1983), i una pintura sense títol del mateix any.