Pintor català. La seva família era propietària del cinema Ateneu, aquesta relació amb el món del cinema la va plasmar d’alguna manera a les seves obres buscant la “la mirada cinematogràfica de la pintura” cosa que va marcar el seu estil. A finals dels anys ’80, entra com a docent a l’Escola Massana, lloc on es va formar artísticament.

La seva obra es caracteritza per manipular la realitat a través de veladures i transparències. Empra a les seves pintures unes pinzellades com a capes de llum difuminades. Trobem sempre present a les seves produccions un cert toc cinematogràfic. Ell mateix diu que se sent més influenciat per Hitchcock que per Picasso, pel cinema abans que per les arts plàstiques. Una altra de les seves influències a l’hora de crear obres és el foc, element que l’inspira en temes de forma i llum. La seva pintura és lenta i laboriosa, per a ell és imprescindible aquest moment del procés creatiu on s’asseu al seu taller i investiga mitjançant imatges i formes allò que acabarà sent el seu personal univers artístic. Per això també notem en aquesta un cert caràcter intimista. La seva pintura va anar evolucionant al llarg del temps. Des d’un inici als setanta més conceptual, passant per un gairebé hiperrealisme, fins a un acostament als ’80 al neoexpressionisme.

La Fundació Suñol guarda una sola obra de set artista, títulada Kigali 5 km (1996). Aquesta va ser exposada en exposicions col·lectives de la fundació com a ‘Continuum’ (2013-14) i ‘5è Aniversari. 27 obres, 18 autors’ (2011-2012).