Eva Lootz va néixer a Viena el 1940, ciutat on es va llicenciar en Direcció de cinema i televisió per més tard ampliar els seus coneixements formant-se en Musicologia, Filosofia i Arts plàstiques. A finals dels anys 60 es trasllada a Madrid, on començarà el seu recorregut artístic participant en les seves primeres exposicions. La Galeria Ovidio de Madrid acull la seva primera mostra, i participa en el primer número de la icònica Revista Humo. Desenvolupant un treball principalment escultòric, els seus inicis tracten la devaluació de la matèria vers la idea a través de materials efímers com el cotó, la terra o llavors recobertes de parafina.

És evident que l’obra de Lootz està fortament marcada per la interacció entre la matèria i el llenguatge. Per aquest motiu incideix en gran mesura en el coneixement dels materials utilitzats i com es comporten aquests. Tot i això, i profunditzant en les temàtiques abordades, podem trobar conceptes tan variats com el trànsit, el moviment i els viatges, o la llibertat i la feminitat, així com el pas del temps i la natura. La seva obra ens proposa un art continu, on cada proposta embolcalla l’espai i l’espectador a través d’una mirada intersensorial.

Cal destacar que la seva obra també transita a través de registres heterogenis com el dibuix, el gravat, el vídeo o la fotografia. Tot i què el seu treball més característic es desenvolupa a través de la instal·lació escultòrica.

Pel que fa al seu recorregut expositiu, s’ha desenvolupat principalment al nord d’Europa, a espais com la Galeria Barbara Farber als Països Baixos, el Museum of Public Art a Suècia o el Kunsthallen Brandts Klaedefabrik a Dinamarca; i a Espanya, espais com Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el MACBA o Centro de Artes Visuales Fundación Helga de Alvear. La seva obra podem trobar-la dins la col·lecció de la majoria de centres d’art, fundacions i museus espanyols, sumant-ne més d’una vintena.