Pintor italià. No va estudiar a cap escola d’art o acadèmia, sinó que va treballar directament en contacte amb les galeries d’art i amb mestres com Carlos Alfano, Filiberto Menna i Achille Bonito Oliva. El 1969 coneix l’important galerista napolità Lucio Amelio, que li va donar l’oportunitat de començar la seva autèntica formació. El 1978 va fer la seva primera exposició individual a l’estudi de Gianni Pisani (també pintor italià). A la seva joventut, va tenir la sort de treballar amb Joseph Beuys ajudant-lo en algunes de les seves instal·lacions. El 1982 va arribar a exposar al Guggenheim de Nova York.
Respecte el seu estil pictòric, els primers anys es va centrar en l’espai i l’enginyeria espacial. Feia servir tècniques de disseny sobre paper i paret. Als anys ’80 li arriba l’èxit internacional i enfoca la seva visió creativa cap a una investigació sobre la figura humana. Sobretot tracta la figura masculina, emprant a les seves pintures pocs traços sintètics i una paleta cromàtica reduïda. El mateix 1980, es produeix un terratrèmol a Irpina que causa importants danys a Nàpols, la seva ciutat natal, fet que marca l’artista per afegir un sentit tràgic a les seves obres i explorar el destructiu poder de la natura i la pròpia mort, creant així una atmosfera dramàtica i un efecte evolvent que anul·la la distància entre espectador i llenç. A més, en aquesta època coneix Roma, cosa que el fa acostar-se a la transavantguarda italiana per aplicar-la generalment a la seva escultura, cosa que va revifar la seva obra per fer-la més exuberant. Arribats els noranta, Longobardi treballa al voltant d’una radical despulla del físic i l’humà. Va reemplaçar l’exuberància que havia caracteritzat les seves obres de la dècada anterior per una forma sense precedents de “minimalisme” amb composicions monocromes i austeres.
La Fundació Suñol guarda a la seva reserva 2 obres sense títol de l’artista, datades totes dues el 1982. Van ser exposades a l’exposició col·lectiva de la fundació anomenada ‘Col·lecció Josep Suñol: 27 obres, 18 autors’ (2011 – 2012).
Llistat d’obres
Sense títol , 1982
Sense títol , 1982
Sense títol , 1982
Sense títol , 1982
Retrat: 1971-1987
Fernando Vijande
Ajuntem a 51 artistes per parlar de Fernando Vijande, galerista que va recolzar l’obra de tots aquells que van exposar a la Galería Vandrés i a la Galería...
I sei sensi (Els sis sentits)
Italia
Una relectura de la Col·lecció Josep Suñol centrada en obres d’artistes italians de les segones avantguardes com Fontana, Battaglia o...
5è Aniversari
Col·lecció Josep Suñol
Una nova mirada a la Col·lecció que ens pot ajudar a comprendre la funció de l’art en la...
27 obres, 18 autors
Col·lecció Josep Suñol
27 obres de la Col·lecció Josep Suñol amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de l’art del segle XX, mitjançant una mostra de 18...
Col·loquis
Primera part
Una constant del segle XX: la confrontació comporta afinitats i també discrepàncies sobre temes inicialment...
1970 – 2001
Col·lecció Josep Suñol
Obres d’art conceptual, minimal i arte povera que contenen una càrrega de forta radicalitat en els seus plantejaments, contrastant dràsticament amb actituds...
ITALIA. I sei sensi (Els sis sentits)
Recorregut visual a l'exposició dedicada als artistes italians de les segones avantguardes presents a la Col·lecció Suñol...
27 obres, 18 autors
Aquesta exposició va reunir 27 obres de la Col·lecció Suñol Soler amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de l’art del segle XX....
Les Escales
L’any 1976 Josep Suñol trasllada la seva residència a Les Escales, un domicili especialment pensat per acollir la seva col·lecció d’obres...
Italia. I sei sensi vista per...
Visites que ofereixen lectures provinents de diferents àmbits creatius de la cultura italiana contemporània i anàlisi d'aspectes concrets de les obres...
Publicacions de la Fundació Suñol relacionades
