Nascut el 1931 a Barcelona, Joan Hernández Pijuan estudià a La Llotja, l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, així com a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Poc després es trasllada a París per seguir formant-se a l’École de Beaux-Arts de la ciutat. El seu recorregut pictòric s’inicià amb un estil expressionista, molt present en la seves primeres exposicions a inicis dels anys 50, quelcom que s’anirà esquematitzant amb el pas del temps. Fou als anys 60 quan la seva gestualitat va donar pas a un traç més geomètric i anatòmic, primerament des de la natura morta, i més endavant, als 70, des del paisatge.
Abandonà aquest geometrisme per continuar desenvolupant el seu treball des de l’informalisme a partir dels anys 80. I fou en la seva última etapa, a partir dels anys 90, que l’element destacat fou el color així com la densitat i la manera de treballar la matèria sobre la tela. Per aquest motiu, l’abstracció es fa present en bona part dels seus treballs, combinant les referències matemàtiques amb els elements intrínsecs de la pintura, com les franges de color, les transparències o les textures.
Pel que fa al seu recorregut expositiu, Pijuan ha mostrat la seva obra, tant de manera individual com col·lectiva arreu del món. Destaquen ciutats com París, Zurich, Johannesburg, Ginebra, Osaka, Madrid, Barcelona o Nova York, entre d’altres. També podem trobar obres seves en més d’una seixantena de col·leccions i museus. I, entre d’altres premis, el 1981 rebé el Premi Nacional d’Arts Plàstiques d’Espanya i, el 1985, la Creu de Sant Jordi.
A la fundació Suñol li vam dedicar una exposició anomenada ‘La mesura del temps, el transcurs de la pintura’ l’any 2010. Comprenia múltiples obres de l’autor de la Col·lecció Suñol Soler i d’altres cedides per institucions.
Llistat d’obres
Escala 1:100 , 1975
Ocre i xiprer núm. 4 , 1988
Escala 1:100 , 1975
Ocre i xiprer núm. 4 , 1988