Va ser un dels més importants escultors espanyols de tots els temps. Va néixer a Barcelona, però el 1899 es trasllada a París on va començar a treballar com a pintor i escultor mitjançant l’orfebreria, disciplina apresa a la seva joventut per herència del seu pare, que tenia un taller. Aquesta habilitat serà essencial per entendre l’evolució de la seva producció artística, ja que el va dotar des de l’inici d’un mestratge tècnic. A París, al marge de les avantguardes, ell va aprendre la tècnica de la soldadura autògena. Aleshores, influenciat per amics com Pablo Gargallo o Constantin Brâncuși des de 1972 va decidir dedicar-se a l’escultura en ferro.
L’estil de les seves obres d’orfebreria és convencional, al contrari que en el marc de l’escultura, on es permet expandir-ne la creativitat i l’ambició per la innovació. El 1930 comença a desenvolupar el motiu de la seva gran importància, ja que ell va ser qui va inaugurar el corrent principal de l’escultura moderna a Espanya. Va aconseguir desenvolupar al més alt nivell la tècnica de la forja del ferro, basada en l’assemblage (assemblatge) i en la construcció per mitjà de línies, plans i buits. Va aconseguir “dibuixar a l’espai” al seu gust. González va aconseguir amb les seves escultures sintetitzar en un sol llenguatge les contradiccions entre convencions acadèmiques i l’avantguarda latent en el context artístic parisenc de l’època.
La Fundació Suñol guarda a la reserva una única escultura de l’artista. Màscara, ombra i llum (1934). Va ser exposada a l’exposició de 20212 de la fundació: ‘Escultura/Objecte’. També es va mostrar en altres exposicions de la mateixa fundació com ‘Col·loquis’ (2009) i ‘En tres actes: Vint rostres i tres multituds’ (2021-2022).
Llistat d’obres
Máscara, sombra y luz , 1934
Máscara, sombra y luz , 1934