Pintor format a l’Escola de Belles Arts de València. Ja al començament de la seva carrera artística se sentia mogut per la necessitat de renovar l’art espanyol, així com per la funció de l’art i el paper que ocupa l’artista a la societat. Va formar part de significatius col·lectius del panorama espanyol de postguerra com el de ‘Los Siete’ (1949), ‘Parpalló’ (1956) i ‘Hondo’ (1960). En aquest últim, va desenvolupar nous plantejaments figuratius davant de l’informalisme latent. La seva exposició a la galeria Marlborough de Londres el 1966 va ser decisiu en la seva carrera per tenir un reconeixement internacional, també ha exposat al Guggenheim de Nova York entre altres.
Tot i que inicialment va tenir una etapa informalista aviat va adoptar un estil neofiguratiu i expressionista amb un tret provocador i transformador. Hem de destacar la seva breu crisi pictòrica durant els anys 70, on es va manifestar en oposició al règim franquista. A partir d’aquest moment, la seva obra va començar a tractar 2 temes generals: l’individu sol i la multitud. Al llarg dels anys es va centrar especialment en la temàtica de la multitud, manipulant imatges extretes dels mitjans de comunicació. Així, va aconseguir acostar-se amb la seva obra a un realisme polític acompanyat de crítica i denúncia social. A la dècada dels ’80 es va interessar pel paisatge urbà amb una reduïda gamma cromàtica, un conjunt d’obres que va titular “espais de solitud”. Tot i així, no va abandonar la multitud, referent que va continuar treballant amb l’objectiu de crear una obra amb contingut politicosocial mitjançant el desenvolupament d’un estil pictòric basat en el moviment estàtic de la imatge, el seu ritme visual, i l’ús del contrast fons -figura.
La Fundació Suñol només conserva una obra de l’artista, titulada 125 (1971). Aquesta segueix aquesta temàtica de multitud que tant agradava a Genovés, amb un cert aspecte cinematogràfic. Va ser exposada el 2021-2022 a l’exposició col·lectiva de la fundació ‘En tres actes: Vint rostres i tres multituds’.
Llistat d’obres
125 , 1973
125 , 1973