Nascut el 1944 a Buenos Aires, Luis Frangella es formà en arquitectura a la universitat de la seva ciutat natal graduant-se el 1972. Només un any després es traslladaria a Cambridge (Massachusetts) gràcies a una beca per treballar com a Research Fellow en l’àrea d’Advanced Visual Studies al Massachusetts Institute of Technology. Allà on coincideix, entre d’altres, amb Juan Navarro Baldeweg, Maryanne Amacher i John Cage. En aquesta época Frangella inicià en seu recorregut pictòric, creant un univers lúcid i subtil que respon a la seva particular percepció de les relacions entre els objectes i les seves proporcions, en una recerca constant de la veracitat original de les coses.

El seu laboratori-taller es converteix en un espai generador d’idees i motor d’aprenentatge permanent, des d’on l’artista ausculta el món i transforma allò que percep. La seva obra, primordialment experimental, indaga en la forma i en la presència de cada objecte, i està treballada des del raonament més objectiu en combinació amb l’emoció més subjectiva. Els seus treballs discorren entre una reflexió sobre la realitat aparent, el seu desplaçament empíric cap a altres coordenades i la metamorfosi final que ens revela que tot es pot transformar i conviure plàcidament.

El 1976 es trasllada a Nova York, on continua el seu desenvolupament artístic, així com ajuda en l’organització de les primeres exposicions de Limbo (un club d’artistes) a principis dels 80. El 1982 rebria la beca Guggenheim i, dos anys després, presentaria diverses pintures expressionistes en portes de cotxes antics en una exposició individual a la galeria Civilian Warfare. A finals d’aquesta dècada ja exposà regularment a Buenos Aires, Barcelona i Madrid, així com a la Galeria Julian Pretto a SoHo. Morí jove, als 46 anys, a causa de la SIDA.