Escultor, pintor i escenògraf català. El 1970 es matricula per estudiar a l’Institut del Teatre de Barcelona, ​​on actualment resideix com a docent. Es va formar també en escenografia a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Barcelona. Aquesta relació amb el teatre, específicament amb l’escenografia, fa que les obres tinguin un segell propi. Exerceix també com a director artístic en pel·lícules com, Llums i Ombres de Jaime Camino el 1989, per la qual va guanyar el premi a Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al Millor Tècnic pel vestidor. També va treballar per al Teatre Lluire i per a la companyia teatral ‘El Tricicle’.

Destaca per la relació que aconsegueix a les seves produccions mitjançant les instal·lacions i escenografies artístiques amb la incisió de l’escultura. Té una marcada consciència de la presència física a l’espai i experimenta a la seva obra amb la temàtica de la construcció, presentació i representació de l’espai i l’escena. Concretament la seva escultura, destaca per l’acumulació d’una gran sèrie d’objectes trobats que produeixen efectes sorprenents i una certa atmosfera surrealista. A la dècada de 1980 va participar en el moviment artístic associat al correu postal sorgit a Amèrica del Nord. Però les seves creacions més recents tendeixen a l’ordre i la geometrització entrant en relació amb el constructivisme.
La Fundació Suñol conserva onze obres de l?artista. Com, per exemple, Paisatge trobat, (1990-1991) o Les sabates de Picabia (1988). El 2021 es va exposar a la Fundació Suñol algunes de les seves obres a l’exposició col·lectiva titulada ‘En tres actes: Vint rostres i tres multituds’.