Pintor destacat de l´art contemporani espanyol. Va estudiar Filosofia a la Universitat Autònoma de Madrid entre 1970 i 1974. Als inicis de la seva carrera, va estar relacionat amb el grup artístic de la Nova figuració madrilenya. De fet, la seva primera exposició individual va tenir lloc a la Galeria Buades de Madrid el 1975, després de finalitzar la seva carrera universitària. Lloc on el seu company Guillermo Pérez Villalta el va introduir a l’àmbit artístic.

A Cobo se’l relaciona amb la creació d’obres surrealistes i acolorides, la visió escèptica i sarcàstica de la realitat sempre és present en les seves creacions. Després de la seva estada a Madrid tornarà a la seva ciutat natal pels volts dels anys vuitanta. Aquí prendrà com a referent el barroc andalús, la tradició pictòrica espanyola i els seus grans genis com Goya o Picasso, dels quals veiem influència en els seus gravats realitzats en aquella època. A partir d’aquí també s’anirà allunyant dels seus començaments per connectar amb moviments més internacionals com el neoexpressionisme, la transavantguarda italiana o el pop anglès. Al final dels seus anys trobem una repetida iconografia a la seva pintura, sent freqüent figures com el jòquer, el laberint, el mapa o el camaleó. En aquests darrers anys, la base geomètrica perd protagonisme a la seva obra i es concentra en la figura i el missatge escrit. Cobo va participar en importants exposicions individuals i col·lectives destacant “El Saló dels 16” (1981-1991) i la “Biennal de Sao Paulo (1981).

La Fundació Suñol conserva onze de les seves obres pictòriques, entre elles Gran tuffatore (1980) o Sweet swimmers 3, 3 selfwachers (1981-82). El 2009 El Museu Nacional Centre d’Arts Reina Sofia va realitzar una exposició col·lectiva titulada ‘Els esquiços de Madrid: Figuració madrilenya dels 70’, on la Fundació Suñol va participar amb el préstec d’algunes de les obres dels artistes de la col·lecció Suñol Soler, entre ells les de Cobo.