Nascut en una família d’artesans, aquest amb Picasso, és un dels pares del cubisme. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Le Havre fins al 1900, quan es va traslladar a París per acabar els seus estudis.

En un inici es va veure cridat pel moviment fauvista, influenciat pel que va veure a l’exposició d’aquests artistes el 1905 a París. Dos anys més tard va conèixer l’obra de Paul Cezanne i Pablo Picasso amb les seves Senyoretes d’Avinyó, pintades aquest mateix any, cosa que va fer que s’endinsés al món del cubisme. Així comença a trencar la tradició clàssica i va pintant la realitat amb la seva característica visió geomètrica. Va anar evolucionant fins al punt d’enganxar textos a les seves pròpies obres, la qual cosa el va portar a crear la disciplina del collage. Per tant, la seva obra cubista va començar sent un cubisme analític (1907-1911) i va innovar cap a un cubisme sintètic (1912-1914). Amb l’arribada de la Primera Guerra Mundial, on l’artista va participar i va ser ferit greument el 1915, la seva obra esdevé més seriosa i austera, evolucionant cap a un estil propi. Els darrers anys del seu període artístic es resumeixen en un conjunt de pintures d’estudis, natura morta o natures mortes i quadres d’ocells.

La Fundació Suñol conserva una de les seves obres dels seus últims anys anomenada Le Canard (1961). Aquesta va ser exposada a l’exposició col·lectiva de la fundació titulada ‘Sobre (el) paper’ de 2014-15.