Nascut el 1929 a València, Andreu Alfaro és un dels escultors més representatius de l’art modern espanyol. Autodidacte en els seus inicis, va començar a treballar amb materials com la fusta i el ferro en les dècades de 1950 i 1960, en un període en què experimentava amb formes geomètriques influïdes per corrents com el constructivisme, el minimalisme i l’obra d’artistes com Jorge Oteiza i Constantin Brancusi. Alfaro va desenvolupar un llenguatge propi, basat en la repetició de línies i estructures que evocaven un equilibri entre dinamisme i serenitat.
Al llarg dels anys 70, Alfaro es va consolidar en l’escena artística gràcies a obres d’una monumentalitat harmoniosa, que integrava a espais públics de diverses ciutats espanyoles i internacionals, com Barcelona, València i Nova York. Les seves escultures, realitzades principalment en acer inoxidable i alumini, es caracteritzen per un estudi profund de la llum i el moviment, creant jocs òptics i perspectives canviants segons el punt de vista de l’espectador. La seva sèrie “Columnes”, en particular, reflecteix aquesta voluntat de síntesi entre la geometria i la natura.
Les obres d’Alfaro han estat exposades en museus i galeries de prestigi, com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). A més, la seva obra forma part de col·leccions privades i públiques arreu d’Europa i els Estats Units. A través de la seva trajectòria, Alfaro va mantenir un compromís amb la creació d’un llenguatge visual capaç de dialogar amb l’espai i amb els valors humans de llibertat i harmonia.
L’obra d’Andreu Alfaro continua sent una referència en l’escultura contemporània i un punt de connexió entre la modernitat i la tradició, amb peces que inspiren tant per la seva complexitat formal com per la seva capacitat de commoure l’espectador.
Llistat d’obres
Una palmera, un ocell: misteri d'elx , 1980
Signe pagès , 1980-1981
L'assimetria de la simetria , 1980
Una palmera, un ocell: misteri d'elx , 1980
Signe pagès , 1980-1981
L'assimetria de la simetria , 1980