De còpies i fantasmes. Recherche sur l’origine

En ésser museïtzada i convertida en peça, la casa s’ha vist desproveïda tant de la seva essència arquitectònica com de tot allò que, abans de ser traslladada al domini de l’art, la unia fràgilment al difús univers de l’arquitectura: la seva utilitas, la seva funció. Amb aquest gest consistent en la seva reproducció i la seva posterior translació a un nou context –físic i temporal–, Martí Anson ens obliga a interrogar-nos, com a espectadors, precisament sobre aquesta paradoxa.

No obstant, aquest acte també revela els límits sota els que opera la tradició i deixa al descobert els engranatges que la fonamenten en quant a forma de producció mimètica. No hi ha còpia sense model. I, precisament en aquesta recerca retroactiva cap a l’origen –aquest lloc encara sense noms–, albirem una arquitectura primera, un refugi espectral, un arbre. Requisits de la naturalesa que, posteriorment reinterpretats sota la llum de la tècnica, ens protegeixen d’allò intempestiu i sobre els quals hem fundat el mite originari de l’arquitectura entesa com artifici, com una escissió irreversible de la naturalesa.

L’essència paradògica d’aquesta casa, ara un fantasma, ens interpel·la: existeixen accions, ritus que poden subvertir aquest procés i retornar la peça al seu àmbit primigeni? És possible restituir la seva condició original fins a retornar-la, per uns instants, al domini de l’arquitectura?

MAIO és un grup d’arquitectes que treballa sobre conceptes com sistema, variació, efímer o ad hoc, per a materialitzar posicions teòriques i crítiques. Fundat el 2005, actualment està format per Maria Charneco, Alfredo Lérida, Guillermo López i Anna Puigjaner, arquitectes radicats a Barcelona que combinen la seva activitat professional amb intervencions, així com tasques editorials i de recerca.