De desbordar, sostenir i un volcà d’aigua

Entre els diversos significats que el diccionari assigna a la paraula ‘desbordar’, n’hi ha un que fa referència a l’ocurrència de successos inesperats, ‘despassar el límit d’allò que s’ha fixat o previst’, i un altre que descriu un moviment expansiu fora dels marges, ‘sortir de les vores, abocar-se’.

Abraçant dibuix, collage, escultura i instal·lació, la pràctica de l’artista i artterapeuta Neus Frigola (Girona, 1991) és sovint el resultat de processos intuïtius i contingents, d’experimentacions matèriques obertes i aventureres. Les seves obres es deriven d’exploracions naturalment poroses, travessades per l’experiència viscuda íntimament o de manera col·lectiva.

Es podria parlar d’inspiracions desbordades, que no posen límits a les possibilitats de la imaginació i de les formes i que, per tant, invoquen l’inesperat i la sorpresa. D’exercicis d’invenció d’imatges que remeten a cossos humans, animals, vegetals, minerals, a conglomerats microscòpics o macrocòsmics, a cadenes sistèmiques, estructures de suport, a circuits oberts de buidatge i recollida de fluids…o a res de tot això.

Despassant els límits d’allò que està fixat i sortint dels marges, l’artista sembla convidar-nos al desbordament i l’aventura, a l’abandó d’un enraonament intel·lectual preestablert a favor d’una experiència encarnada (que passa pel cos), sensible i situada.

Comissariat: Carolina Ciuti i Anna Penalva

INAUGURACIÓ: Dimarts 6 de juny a les 19:00h