Fet i amagar

Coneixies que aquí sota hi ha un refugi subterrani, excavat per vells i sobretot, dones i nens d’aquest barri?

Ubicació del refugi subterrani

Si algú està amagat, ha anat en secret a algun lloc on no se li pot ni veure ni trobar. L’ocultació pot prendre diferents formes i anotacions.

Els nens petits arreu del món gaudeixen jugant a fet i amagar. Hi ha quelcom d’emocionant per als nens en escapolir-se de la mirada d’altri i fer-se invisible.

D’altra banda, amagar-se podria ser una manera de salvar la vida, amb el propòsit de cercar seguretat i fugir del perill.

Nascut al Beirut, durant la guerra civil libanesa, fou fonamental per sobreviure durant una part de la meva infantesa. En Fet i amagar viatjo en la meva memòria – i en la història – per recordar vagues experiències i imatges del refugi de la meva àvia durant la guerra.

CONTEXT HISTÒRIC

Al llarg de la Guerra civil (1936-1939) la ciutat patí un total de 194 bombardeigs indiscriminats. La construcció de refugis s’origina en barris de reconeguda tradició associativa, com Sants. Aquest refugis foren curosament excavats entorn de places públiques i carrers, sense comprometre els ciments dels edificis circumdants.

Aquest es tan sols un dels 1.500 refugis antiaeris que hi ha entorn Barcelona, la majoria dels quals – quasi 1.300 – foren excavats de forma auto-organitzada i autofinançada per la iniciativa civil seguint les instruccions de la Junta de Defensa Passiva per protegir-se dels bombardeigs feixistes sobre la ciutat.

Segons l’AMAB, el refugi 0506, que té data del 1938 està sota els nostres pues. És una construcció antiaèria del tipus “galeria”. Aquest tram té una longitud d’uns 33 metres i no està relacionat amb cap accés. S’estén entre Rosés 30 i 39-57. Sembla ser que l’estructura tenia diversos conductes de respiració com passadissos d’una amplada que oscil·lava entre 0,90 i 1,50 metres i una alçada entre 1,50 i 1,95 metres. L’estructura defensiva es basa en una xarxa de passadissos amb quatre accessos: el primer al carrer de Rosés 1-9, el segon a Rosés 15 amb una galeria d’uns 70 metres de llarg que enllaça amb el primer accés, un tercers accés es situa al carrer de Rosés 25 i el quart al carrer de Miquel Àngel, 60.

El propietari d’aquesta part de la parcel·la m’explica que sota de la Iguana Cultural (Rosés, 46) hi existeix un soterrani amb passadissos i escales que connectaven amb els corredors del carrer Miquel Àngel 60 i 60 bis. El pou il·lustrat en el mapa fou descobert fa no gaire, el 2015 i es troba a sota del que sembla ser una torre de guaita. Potser la torre s’edificà quan aquest lloc s’emprà com a caserna de la Guàrdia Civil de Cavalleria, segons els meus càlculs en algun moment entre 1904 i 1920.

Escolta l’àudio d’Ely Daou (en anglès). També pots llegir el text a l’apartat de Descarregables.

Font textos: Historiador Agustí Giralt desde su blog Memòria de Sants, Carta Arqueològica de Barcelona, Col.lectiu Patrimonis Invisibles, AMAB, Jette Bjerg, Carles Ramos, Manel Ollé Sande.

Font imatges de l’arxiu: Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB)

Bombardejos i refugis a Sants. Autor Agus Giralt.

DESCOBREIX LES OBRES ONLINE A TRAVÉS D’UNA RUTA EN EL TEU DISPOSITIU
Per a més informació sobre les altres obres d’art que participen en l’exposició, veure Exposicions relacionades