Nascut el 1934 a Salt, treballà des de ben petit a causa de la seva orfandat, i un cop llicenciat en Tecnologia marxà a França el 1959 a causa de l’extrema pobresa que es vivia en aquell moment a Girona. Poc després s’uní a la marina, amb qui voltà pel món i tornà el 1961. Aquesta experiència el portà a apuntar-se a l’Acadèmia d’Art Modern d’Aix-en-Provence i un any després a traslladar-se a París, on rebé classes en diverses acadèmies, entre elles a l’Acadèmia Popular d’Arts Plàstiques, on treballà d’assistent dels escultors Apel·les Fenosa i César Baldaccini; així com cinema a l’École Pratique des Hautes Études.

Durant aquest primer apropament a l’art Xifra treballà en pintures molt influïdes per l’expressionisme abstracte i l’informalisme de Tàpies, així com en una sèrie pictòrica partint del rastre de l’objecte. Començà a utilitzar tècniques com l’estampació i la solarització, així com esprais i vinils, quelcom que acabaria per donar pas al pochoir. Però l’estada a Xile el 1968 canvià la seva visió i forma de treball, introduint l’objecte a través de la investigació entre l’art, el ritual i el cerimonial.

Aquesta nova forma de treball l’apropà a artistes com Antoni Miralda, Joan Rabascall o Antoni Muntadas entre d’altres, creant el grup Catalans a París, amb qui treballà fins a finals dels 70. La majoria dels seus treballs conjunts giren al voltant de la idea de la redescoberta del ritual i el cerimonial des d’un punt de vista laic, posant el joc el rol d’espectador i retornant a la població aquests cerimonials que s’estaven abandonant des de l’església. La majoria d’aquestes performances es representaren arreu de França, incloent-hi la Biennal de París de 1971.

La seva última etapa artística, iniciada els 80, el retornà a la pintura, tot i que a través del Computer Painting, una tècnica pròpia que parteix de processos aleatoris mitjançant programes d’ordinador. D’aquí sorgiren retrats altament coloristes i de gran vitalitat, d’un procés de treball on incorporà més tard impressores semindustrials creant així teles de gran format.