Estudia arquitectura a la Universitat Central de Quito, a París es va formar en pintura ia partir del 1976 en dibuix a l’escola Eina de Barcelona.

La seva obra s’erigeix ​​com un mecanisme de reconstrucció de la memòria personal, que recull les experiències viscudes en multitud de viatges i trobades, afegint-hi també passatges imaginaris. Encara que el seu traç és generalment abstracte, les seves obres ens remeten als seus estudis i observacions naturalistes a Tenerife, Barcelona, ​​Brasil, etc. Sens dubte, té el component natural com a referent i aconsegueix alliberar el dibuix de valors estructurals.

La Col·lecció Suñol Soler conté 3 de les seves obres. El 2018 se li va dedicar una exposició individual a la Fundació Suñol anomenada ‘Patricio Vélez: Les fromes del temps’, amb l’objectiu d’aprofundir en la seva obra i l’escena creativa de la Barcelona del 1975-2000.