El 1923 nasqué Albert Ràfols-Casamada a Barcelona, qui s’inicià en el dibuix i la pintura a través del seu pare, Albert Ràfols i Cullerés, pintor noucentista. Va ser aquest mateix qui li va donar suport quan decidí abandonar els estudis d’arquitectura per centrar-se en la creació a través de les arts plàstiques. Realitzà la seva primera exposició el 1946 junt amb el grup El Vuit, quatre anys després marxà a París gràcies a una beca del govern francès, on residí i treballà fins el 1954.

El seu recorregut pictòric es relaciona amb el postexpressionisme i la figuració en els seus inicis, tot i que evoluciona cada cop més cap a l’abstracció amb el pas del temps. Així podem detectar un predomini del color i l’influència de l’expressionisme abstracte americà en la seva recerca cromàtica. Tot i això, també desenvolupà una important trajectòria com a escriptor de poesia i assajos, amb la publicació de diversos llibres, així com a escenògraf i il·lustrador.

D’altra banda, destaca la seva vessant pedagògica en l’art i el disseny, que s’inicià com a docent de l’escola Elisava el 1962. Però el model pedagògic de la Bauhaus el cautivà, portant-lo a fundar, el 1967, l’escola EINA juntament amb d’altres intel·lectuals, professors i artistes.

Rebé diversos premis al llarg de la seva carrera, com el Premio Nacional de Artes Plásticas (1980), la Creu de Sant Jordi (1983), la Légion d’honneur (1991) o el Premi Nacional d’Arts Visuals (2003). També gaudí d’una retrospectiva al MACBA l’any 2001 sota el títol Albert Ràfols-Casamada, 1953-2001, així com la publicació de la totalitat de la seva obra poètica a mans de l’editorial Proa l’any 2000 amb el llibre Signe d’aire: obra poètica (1939-1999).