Escultor basc que va renovar l’escultura contemporània a l’Espanya del 1980. Nascut a Guipúscoa, estudia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat del País Basc, on es llicencia en l’especialitat d’escultura el 1986. Exposa regularment a la galeria Soledad Lorenzo de Madrid ia la John Weber Gallery de Nova York. A més, la seva obra forma part d’importants col·leccions com les del Museu de Belles Arts de Bilbao, el Museu Reina Sofia, el MACBA, l’ARTIUM de Vitòria o el Museu d’Art Contemporani de San Diego.

Les seves primeres pintures amb objectes adherits a aquesta el porten cap a la disciplina escultòrica. La seva obra beu de la influència del també escultor basc Jorge Oteiza, Irazu observa amb atenció com analitzava l’ús de l’espai. Destaca la seva producció artística per l’experimentació amb diversos materials com el ferro i la fusta i el seu objectiu de buscar l’emoció a l’espectador, no a la imatge. Les seves peces es caracteritzen per una personal utilització de color aplicat directament sobre elles, amb la qual cosa rebutja l’acabat industrial de les obres i les dota d’una dimensió pictòrica ressaltable. Es mou per diferents estils com el constructivisme, minimalisme i conceptualisme.

La Fundació Suñol guarda a la seva col·lecció dues de les seves obres: Cor (1989) i Plural (1991). La seva obra va ser exposada a l’exposició de 2016 de la fundació anomenada ‘Diàlegs de la mirada’.