Jo no represento res. Jo pinto. És la pintura la que ha de parlar, no pas jo.

El 1936 neix Giorgio Griffa a Torí, qui des de molt petit estarà lligat a la pintura, rebent classes de diversos artistes al Circolo degli Artisti de la seva ciutat. Tot i això, es llicencià en dret el 1958, exercint des de llavors la professió d’advocat. La connexió amb els elements abstractes de la seva pintura arribà a mitjan dels 60, poc després de ser alumne del pintor abstracte Filippo Scroppo, amb qui està del 1960 al 1963.

La seva trajectòria, a partir d’aquí, s’associa a la reflexió sobre l’estat de la pintura, les seves eines i l’artista. Griffa busca l’essència formal de la pintura a través d’unes peces que evidencien la seva condició artificial. Més endavant entrà en contacte amb l’Art Povera a través de la Galeria Seprone, amb qui serà fortament relacionat, de la mateixa manera que amb la Pintura Analítica (coneguda també com Pittura Pittura) i el Minimalisme. Tot i això, és difícil encaixar Griffa dins d’un moviment o corrent pictòric ja que la seva trajectòria és pràcticament solitària. L’artista, que es considera un pintor tradicional, busca posar en el centre de l’art la pintura com el gènere que millor sap captar les pulsions emocionals i racionals de l’artista.

Podem trobar obres seves en diversos museus d’art italians com el Museu d’Art Contemporani de Roma o el Castell de Rivoli a Torí, així com altres països tals com la Tate Modern a Anglaterra o al Centre d’Art Contemporain a Suïssa. A més a més, ha exposat a gran quantitat de galeries europees, així com en diverses nord-americanes.