Alberto García-Alix

Autorretrato, una pequeña historia de amor, 1994

Lleó, 1956

Destacat fotògraf espanyol que va retratar els canvis socials i culturals experimentats des dels anys vuitanta a Espanya. Amb onze anys es va traslladar amb la família a viure a Madrid, on resideix actualment. La seva carrera artística va començar als 20 anys, el 1976 ja vam trobar els seus primers negatius. A principis dels vuitanta va realitzar les seves primeres exposicions individuals a galeries madrilenyes com la Galeria Buades o la Moriarty i en internacionals com la Portfolio Gallery de Londres. Cal esmentar que el 1999 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia. Del 2003 al 2006 viu a París, lloc on crea una trilogia que ajunta fotografia i vídeo. Des de llavors, el vídeo és també una disciplina que desenvolupa.

Sobre la seva obra cal remarcar-ne la visió a partir d’una òptica autobiogràfica i oposada als estereotips. Les seves fotografies són directes, atrevides, crítiques i reflexives, es caracteritzen també per ser sempre en blanc i negre. Aquestes narren històries i realitats d’un context concret tal com podem comprovar a les 4 obres que guardem a la nostra col·lecció. Autorretrat, una petita història d’amor (1994), ens remarca la importància de practicar sexe segur i ens recorda atesa la data els recents anys ’80 marcats pel VIH. Altres com a Dona (1997) o Arran de terra (1997), ens recorden aquestes dones marginals, invisibilitzades per una societat que vol mantenir-se impol·luta. També és interessant com captura aspectes menys mediàtics de l’agitació cultural del Madrid dels anys vuitanta, alhora que retrata el seu entorn, amics, personatges de l’època (com el cantant Camarón) i paisatges de la seva vida (com els que veu als seus múltiples viatges pel món: Tànger, Bali, Cuba, Mèxic, Nova York…). Sens dubte la seva fotografia va marcar la generació de la “Movida Madrilenya”. En els darrers anys ha exposat a importants seus com la Maison Européene de la Photographie de París, la Photographers Gallery de Londres o el Museu del Prado. Actualment, a més de fotògraf és cofundador de l’editorial Cabeza de Chorlito, juntament amb Frédérique Bangerter. Pel que fa al seu estil actual, l’artista ha evolucionat cap a postures més abstractes i poètiques.

La Col·lecció Suñol Soler conserva cinc de les seves obres: Un retrat del galerista Fernando Vijande (1982) i una fotografia Sin título (1998) que aniria en relació amb les 3 ja comentades anteriorment. Les seves obres van ser exposades a la Fundació Suñol a l’exposició col·lectiva titulada ‘Diàlegs de la mirada’ de 2016.

Llistat d’obres

Mujer , 1997

A ras del suelo , 1997

Sense títol , 1998

Sense títol , 1998

Fernando Vijande , 1982

Mujer , 1997

Fernando Vijande , 1982

A ras del suelo , 1997

Sense títol , 1998

Publicacions de la Fundació Suñol relacionades