Després d’abandonar els seus estudis per dedicar-se plenament a la formació artística, es forma amb Daniel Vázquez Diaz als matins i al Circulo de Bellas Artes a les tardes.

L’any 1955 executa les seves primeres obres abstractes, amb una clara influència de Miró, però també de Braque i Picasso. En elles hi destaca el protagonisme del gest, la matèria i el color, afegint la pasta pictòrica a la tela per a ressaltar els fons monocromàtics. A finals de la dècada dels cinquanta funda conjuntament amb altres artistes el grup “El Paso”, on desenvolupa un informalisme que denota una clara llibertat per la creació, alliberant els impulsos propis. Gràcies a la seva activitat amb el grup El Paso i a la seva exposició a la Biennal de Venècia, aconsegueix crear un vincle amb la galeria L’Attico a Roma, que l’acompanyarà al llarg de la seva carrera artística. Cap als seixanta i amb un to de crítica social, comença la sèrie Personajes, i entre les dècades dels seixanta i setanta, s’endinsa en la figuració per continuar desenvolupant les mateixes temàtiques però amb una major tridimensionalitat i una paleta de colors enfosquida. Posteriorment, abandona la figuració tot retornant  a l’abstracció que havia caracteritzat els inicis de la seva trajectòria.

La Col·lecció Suñol Soler conté tres obres de l’etapa més enfosquida de l’artista, i on es mostra un clar compromís amb la denuncia social.